El meu proposit és ben senzill.
Mira de ser constant i ser feliç. O potser hauria de ser feliç per tal de ser constant. Una cosa deu anar lligada amb l'altre, jo crec.
Ho dic, perqué quan em sento feliç aconsegueixo la constància en molts aspectes de la meva vida i alhora quan sóc constant em sento molt feliç.
Però que passa quan una de les dues coses es trenca. Ostres! és com un castell de cartes que cau sobtadament. I com costa tornar-lo a aixecar...la mare que em va parir!
bé, sempre hi han elements que et poden ajudar, una bona música, una bona companyia, una bona peli, un passeig arran de mar, una conversa agradable. Si, crec que tampoc és tan difícil tornar a aixecar el castell, que no tremoli els pols i que l'ànima estigui en pau.
Música: els concerts de Brandenburg
Peli: El cielo sobre Berlin (Wim Wenders)
Passeig: Camins de ronda de la Costa Brava
Companyia: Persona amb sensibilitat inteligent.